Inici i Presentació

Hola a tothom.
És la primera vegada que faig això i no sé si me'n sortiré.
Ho probaré.

Em dic Montse i visc a Vic, encara que vaig nèixer a St. Boi de Llobregat.
Treballo en una empresa d'electricistes a Vic mateix i la veritat és que hi estic molt a gust. Ja fa 14 anys que hi sóc.
Per sort puc treballar!!!!  Avui en dia hem de dir això, no?

Fa uns 2 anys i mig que  pertanyo a la Colla de Geganters i Grallers del Carrer de la Riera de Vic. 
Només va caldre dir que em faria gràcia provar els gegants que ja em van fer posar a sota les faldilles  i ara porto la Mercè i quan fa falta també alguna vegada en Llucià.

Que guapa que és la Mercè, oi?
Junt amb en Llucià, van ser fets pel mestre geganter Manel Casserres de Solsona.
És un gran escultor.
Aquest any , el dia 18 de maig, per ser exactes, la colla va batejar uns gegantons, també fets per en Manel. Es diuen Muley-Abbas i Hermessenda. Són unes figures exactes que els gegants Comtes d'Osona però en petit i vestits com als anys 1860 ( em sembla). Són molt bonics i els porten els nens entre 10 i 15 anys.
També vam batejar un bou i una mulasseta petits pels nens més joves de la colla. Ells seran el futur. 
El meu nen Arnau que te 6 anys porta el Bou.

El dia del bateig, ens van donar unes plaques de reconeixament  del consistori municipal que tant en Llucià i la Mercè  com  en Muley i l'Hermessenda són gegants i gegantons oficials de la ciutat de Vic. 
És un gran honor per la nostra colla i el dia de la Festa Major de VIc, el dia 5 de juliol, formem part del seguici de Festa Major.

L'any passat, quan només feia un any que era a la colla, en Rogeret Albert ( cap de colla) i l'Enric Andreu, van confiar en mi per que el dia 5, dia de St. Miquel, fes ballar la Mercè a la Plaça St. Felip Neri.  Em va fer molta, molta il.lusió .  Gràcies per confiar en mi, nois!!!!
Tant en Gegard ( portava en Llucià) com jo, vam assajar molt. Estàvem molt nerviosos tots dos, ja que sabíem que era un dia important per la ciutat i volem fer-ho molt bé. No ens va sortir rodó, però ho vam salvar bastant bé.
Aquest any he tornat a fer el ball portant en Llucià , el dia del bateig dels gegantons i portant la Mercè, el dia de la Xurriacada. Molt millor i sense tants nervis.

Ara ja em començat la temporada de gegants i estem en plena forma.
La propera sortida: Ribes de Fresser. Jo no hi he anat mai perquè sempre era de vacances. Aquest any si!. Diuen que hi ha molts gegants i que s'ho passen tant bé. Ens han aconsellat portar banyador. Hi ha un canal i es veu que tothom acaba a l'aigua. 

 10 de setembre del 2013

Avui és vigília de la diada de l'11 de setembre del 2013. Que passarà demà? Segur que la Via Catalana serà un èxit. 
Avui he parlat amb una noia que segur que és de pares immigrants dels anys 60 o 70. L'he tamtejat una miqueta abans de parlar obertament i al final estàvem les dues d'acord, si tanta ràbia i mania ens tenen, perquè no ens deixen tranquils i ens deixen anar?

Ja us ho explicaré .

Parlant d'una altra cosa, ahir vam ser a Solsona. Eren les Festes de la Mare de Deu del Claustre. És la tercera vegada que hi pujo i és la tercera vegada que m'emociono quan veig el gegant Vell aparèixer a la Plaça.  Quan sona la música, se'm posa la pell de gallina. I és que els gegants han de ballar amb cobla o banda. És molt més bonic. 
A Solsona, cada música te el seu lloc. Quan baixen toquen una peça, quan pugen en toquen una altra,...I lo bo també és que la banda no para de tocar en tota l'estona. Quan acaben una cançó la tornen a començar sense haver-hi silenci entre mig. És molt maco.
I el Vell de Solsona, el meu enamorat. Per mi el és el gegant més maco de tots. Pot ser la figura en si no és tant bonic però tant la vestimenta com tot el que els acompanya el fa únic.
Un dels geganters ens el va deixar agafar i és clar, jo també el vaig agafar. Ens van dir que pesa 74 Kg. 

Quan els gegants són davant l'ajuntament de Solsona, es veu, que entre els músics i els geganters hi ha un "pique" a veure qui aguanta més. El nano que portava els gegant Vell va aguantar a sota i sense parar de balla 32 minuts. Es veu que el rècord era de 28 minuts. Va se una lluita ball-musical. El noi que ballava amb el Vell va sortir de sota les faldilles ben suat i esgotat. Va ser molt guay!